Ascensos fulgurants

En uns dies en què el Govern continua intentant fer veure que aprima l’administració i redueix les tasques burocràtiques, no està de més fixar-se en casos com el del treballador eventual Salvador Grifell, que ha passat de ser “Responsable d’atenció als ciutadans” (nivell 24) a ser Coordinador/a de la Gestió de la Informació i Atenció a la Ciutadania de l’Oficina del President (nivell 27). A més de tenir un càrrec amb un nom més ampul·lós, amb el canvi el senyor Grifell deixarà de cobrar un complement anual de 25.813,80 euros per cobrar-lo de 30.094,32 euros. És a dir: 6.000€ anuals més per una feina de característiques similars.

És el mateix cas de la senyora Laura Muñoz, que en només dos mesos ha passat de ser assessora en matèria de relació amb les empreses (nivell 27), càrrec dotat amb un complement de 30.094,32€ anuals, a ser assessora especial d’ocupació (nivell 30), amb un complement de 38.916,72€ anuals

Un tercer cas, no menys cridaner, és el de Mar Jiménez, que fins fa poc figurava com a assessora en matèria de Coneixements Culturals, i que ja ha estat promocionada a assessora en matèria de comunicació i difusió. Pel camí ha guanyat un complement específic de 35.237,52 euros anuals.

Enmig del marasme de retallades en què el Govern ens ha situat, aquests són dos casos curiosos i cridaners d’ascens professional en només dos mesos, ja que tots dos havien estat nomenats el mes de gener.

 

L’embolic de les successions

Un dels cavalls de batalla de CiU a la passada campanya electoral era l’eliminació de l’impost de successions. Després de que pocs mesos abans el Parlament de Catalunya aprovés una reducció de l’impost perquè només el paguessin el 6% més ric de la població (amb els vots en contra de la formació nacionalista i el PP), Artur Mas i els seus van considerar que era el moment d’utilitzar políticament un impost que només pagarien aquells més rics entre els catalans.

Així, un cop van guanyar les eleccions, es van afanyar a dir que seria una de les primeres mesures que prendrien i que abans del 22 de maig ja estaria en marxa. El problema va ser que, de nou, les diferències entre CDC i UDC van aflorar. Artur Mas, l’encarregat de quadrar els comptes de la Generalitat, és totalment conscient de que eliminar aquest impost quan s’han anunciat retallades a tots els sectors, pot ser molt impopular. Se li demana al ciutadà que renuncií a alguns serveis però a canvi el Govern els hi baixa els impostos a aquells amb més recursos de Catalunya. Una postura poc coherent i indefensable.

Per això Germà Gordó va sortir el passat diumenge a anunciar que la supressió seria parcial i que inclouria cònjuges, pares, fills, germans, avis i néts, però no els oncles, nebots o cosins. Una fórmula per no renunciar a la totalitat de l’import i per emmascarar que incomplirien una promesa feta en temps electoral. El més greu és que ni tan sols va ser necessari que els grups de l’oposició sortissin per criticar-ho.  Per fer-ho ja n’hi havia un dels ‘millors’: el conseller Pelegrí va sortir en nom d’UDC per recordar que Unió no té “cap intenció d’incomplir” el programa electoral i que ni tan sols en coneixia els detalls. És a dir, Gordó pren decisions, fins i tot les anuncia, i un dels membres electes del Govern (recordem que Gordó es un dels homes de confiança de Mas a l’ombra) ni tan sols sabia quines eren les concrecions. De nou, ‘els millors’ han tornat a protagonitzar un episodi d’embolics que ha servit per generar la primera crisi de Govern.

Finalment, ha sortit Artur Mas per acabar dient que l’impost no es podrà suprimir de cop. Embolica que fa fort.