És el mateix cas de la senyora Laura Muñoz, que en només dos mesos ha passat de ser assessora en matèria de relació amb les empreses (nivell 27), càrrec dotat amb un complement de 30.094,32€ anuals, a ser assessora especial d’ocupació (nivell 30), amb un complement de 38.916,72€ anuals

Un tercer cas, no menys cridaner, és el de Mar Jiménez, que fins fa poc figurava com a assessora en matèria de Coneixements Culturals, i que ja ha estat promocionada a assessora en matèria de comunicació i difusió. Pel camí ha guanyat un complement específic de 35.237,52 euros anuals.

Enmig del marasme de retallades en què el Govern ens ha situat, aquests són dos casos curiosos i cridaners d’ascens professional en només dos mesos, ja que tots dos havien estat nomenats el mes de gener.

Així, un cop van guanyar les eleccions, es van afanyar a dir que seria una de les primeres mesures que prendrien i que abans del 22 de maig ja estaria en marxa. El problema va ser que, de nou, les diferències entre CDC i UDC van aflorar. Artur Mas, l’encarregat de quadrar els comptes de la Generalitat, és totalment conscient de que eliminar aquest impost quan s’han anunciat retallades a tots els sectors, pot ser molt impopular. Se li demana al ciutadà que renuncií a alguns serveis però a canvi el Govern els hi baixa els impostos a aquells amb més recursos de Catalunya. Una postura poc coherent i indefensable.

Per això Germà Gordó va sortir el passat diumenge a anunciar que la supressió seria parcial i que inclouria cònjuges, pares, fills, germans, avis i néts, però no els oncles, nebots o cosins. Una fórmula per no renunciar a la totalitat de l’import i per emmascarar que incomplirien una promesa feta en temps electoral. El més greu és que ni tan sols va ser necessari que els grups de l’oposició sortissin per criticar-ho.  Per fer-ho ja n’hi havia un dels ‘millors’: el conseller Pelegrí va sortir en nom d’UDC per recordar que Unió no té “cap intenció d’incomplir” el programa electoral i que ni tan sols en coneixia els detalls. És a dir, Gordó pren decisions, fins i tot les anuncia, i un dels membres electes del Govern (recordem que Gordó es un dels homes de confiança de Mas a l’ombra) ni tan sols sabia quines eren les concrecions. De nou, ‘els millors’ han tornat a protagonitzar un episodi d’embolics que ha servit per generar la primera crisi de Govern.

Finalment, ha sortit Artur Mas per acabar dient que l’impost no es podrà suprimir de cop. Embolica que fa fort.

Aquests són els fets comprovables. El que ja no ho és tant són els motius que han portat a aquesta situació delirant, malgrat que el que queda prou clar és que la precipitació ha estat el denominador comú de tota aquesta història. Això, i que Artur Mas no ha dit tota la veritat, ja que la seva argumentació per explicar tot aquest nou enrenou a ‘El Govern dels Millors’ és que Crespo necessita temps per deixar ben lligat el seu relleu a Lloret. Si és així, per què Crespo va renunciar de forma immediata a la seva acta de diputat i després se’n va desdir? Si finalment aquest nomenament no es produeix i Xavier Crespo es queda sense càrrec al nou Govern, el President de la Generalitat haurà de donar millors explicacions.

La petició de Millet coincideix, curiosament, amb la que va fer la Generalitat presidida per Artur Mas quan va voler reorientar unilateralment l’estratègia del Consorci del Palau de la Música en tot aquest afer. Així, el Consorci també va demanar que no hi hagués una peça separada. Ni Millet ni CDC , en definitiva, tenen ganes que el judici del Cas Palau s’acceleri…

Des del grup socialista lamentem el doble llenguatge de CiU. Un doble llenguatge gràcies al qual CiU va criticar durament els viatges del President Montilla amb la companyia Vueling ja que considerava que perjudicava la imatge de la institució de la Presidència. En canvi, quan és el President Artur Mas qui publicita el fet d’anar en classe turista en lloc de viatjar en classe preferent, els representants de CiU parlen d’exercici de responsabilitat i austeritat en moments de crisi. Val a dir que les crítiques al President Montilla no només van venir de representants polítics de l’oposició, ja que aquests van comptar amb la col·laboració inestimable de destacats opinadors que avui ostenten un càrrec públic en el Govern “dels millors”.

Llavors no vàrem caure en la provocació dels insults i el menysteniment de CiU, i ara no caurem en la mateixa hipocresia, crítica fàcil i demagògica de què va fer gala la formació política que avui governa el país. Qualsevol acció del govern de la Generalitat que serveixi per donar exemple de responsabilitat en la despesa serà benvinguda, sempre i quan no es faci per motius partidistes i de propaganda.

I mentrestant, on estava el conseller d’infraestructures Lluís Recoder quan el caos provocava retards i més retards en els trens? Donant suport a un alcaldable de CiU a les municipals i piulant a través de Twitter com si res no passés.

Amb aquest canvi, podem concloure que el CEO deixarà de ser un valuós instrument al servei del coneixement del país, per convertir-se en una poderosa eina al servei de la comunicació institucional del govern.

Des del Grup Socialista no entenem aquesta perversió del sistema que durant tants anys ha funcionat correctament. Ens preguntem, a més, quin és el fonament legal que permet que el Decret de reestructuració del Departament de la Presidència, en establir aquesta adscripció, contradigui la previsió expressa de la Llei del CEO que diu clarament que aquest organisme s’adscriu a Economia. Una adscripció, per cert, que confirma la concentració de poder en mans del President, sumant, en aquest cas, una nova atribució al ja prou llarg llistat de competències en poder del secretari general de Presidència, Francesc Homs. Esperem que Artur Mas aclareixi aquesta qüestió durant el ple de la propera setmana.

Per tant, Duran i Lleida es converteix en el 13è conseller del govern, malgrat la insistència d’Artur Mas a vendre una suposada reducció de la seva estructura. És per això que, a partir d’ara, i com a membre de facto del govern català, hauria de poder ser controlat i interpel·lat pel Parlament de Catalunya. En cas contrari, la conseqüència evident de tot plegat és que CiU, una vegada més, haurà confós el govern amb el partit.

Mas vol preguntar sobre el seu famós pacte fiscal (la paraula “concert” sembla haver passat definitivament a millor vida), però no sobre la independència. Curiosa actitud venint del líder d’un partit que va donar suport explícit a les consultes celebrades en diferents pobles i ciutats de Catalunya i que, a la mateixa entrevista, adverteix d’hipotètiques ruptures amb Espanya. Seria interessant saber què pensa de tot plegat la nova consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que com a advocada de l’Estat es va oposar a la consulta d’Arenys perquè “desestabilitzava Espanya”.

El passat 24 de novembre, superat el ple d’investidura del nou president i abans de formalitzar-se la presa de possessió, el president Montilla va reunir-se amb Artur Mas en un gest sense precedents en aquest país per fer un traspàs en condicions; entre la documentació lliurada al nou president, un informe economico-financer que detallava l’estat de les finances de la Generalitat en aquella data. Tal i com van reflectir diversos mitjans de comunicació en els dies posteriors, Mas heretava unes finances en estat delicat, però amb diners en caixa, i amb tot tipus de detall i advertències sobre que les previsions finals de dèficit podrien superar entre un 0,7 i un 0.9% les previsions.

Sobta l’intent per amagar aquestes dades que ha fet l’equip de Mas durant els seus primers compassos a la Generalitat. CiU ha intercanviat els bons gestos i elfair play de quan necessitaven alguns vots més pels tics als que malauradament ens tenien acostumats en el passat.

Amb l’afany per dotar a la Presidència de la Generalitat d’una nova dimensió, s’estaria incomplint, per exemple, l’article 15 de la llei 13/2008 del Govern,  referent a la vicepresidència, que estableix que “corresponen al vicepresident o vicepresidenta, ultra les funcions pròpies de direcció del departament del qual sigui titular, les atribucions que les lletres b, c, d, e i f de l’article 14.3 confereixen al conseller primer o consellera primera”. Entre aquestes atribucions que la norma preveu hi ha, per un cantó, la presidència del Consell Tècnic, que efectivament ha estat assignada a la Vicepresidenta Joana Ortega, però també “coordinar i supervisar l’activitat de les delegacions territorials del Govern”, que a l’inrevés del que diu la llei, el decret d’estructura del Govern i el decret d’estructura de la Presidència assignen al President. Un aspecte, doncs, que queda subjecte a una eventual impugnació, llevat que el Govern proposi en el primer Ple del Parlament una modificació puntual de la llei 13/2008, deixant en evidència que ha proposat una norma que anava més enllà del que l’ordenament en vigor li permetia.

La conseqüència d’aquest moviment és, sens dubte, el reforçament encara més de la figura de la Presidència. Mentre que la perjudicada per la reestructuració de l’administració catalana ha estat sens dubte la vicepresidenta Joana Ortega, no és menys evident el creixent poder que adquiriran els nous secretaris generals de la Presidència i del Govern, Francesc Homs i Germà Gordó respectivament, a qui ja es pot anomenar “vicepresidents a l’ombra”.

Curiosament, aquest canvi d’estratègia (que, per cert, s’acaba acostant a la racionalitat en la limitació de la velocitat que mantenia i manté el PSC), coincideix amb la publicació de les dades de sinistralitat a les carreteres catalanes durant el 2010. Unes dades oficials que -ironies de la vida- ha presentat el mateix Felip Puig i segons les quals la mortalitat en accidents registrada a la xarxa interurbana de carreteres ha baixat un 8’92 per cent l’any 2010 respecte el 20009. Amb les dades presentades pel conseller, la mortalitat a les vies ha descendit en els darrers 10 anys un 60’61 per cent.

Recordem d’altra banda que la limitació a 80km/h és una mesura d’entre més de 70 previstes en un decret de mesures per a la reducció de contaminants atmosfèrics que va aprovar el passat Govern a proposta del Departament de Medi Ambient. És doncs a iniciativa del conseller Recoder i no del Conseller Puig que es mantindrà o modificarà aquesta mesura. En el nostre programa electoral, els socialistes plantejàvem no eliminar-la més que durant les hores de mínima circulació perquè la qualitat de l’aire a molts punts de l’àrea maetropolitana es manté encara per sota dels estàndars mínims que marca la UE.

Considerat deixeble i mà dreta de David Madí, és evident que ara Cuminal, amb la seva nova responsabilitat, tindrà ben al dia l’exdirigent de CiU de tots els moviments que es produeixin en el panorama comunicatiu català i podrà continuar escoltant els seus consells.