El 13è conseller

Després d’anunciar públicament que Josep Antoni Duran i Lleida no formaria part del govern de la Generalitat, ara resulta que el líder d’UDC presidirà les quatre comissions mixtes Estat-Generalitat. D’aquesta manera, el cap de files de CiU a Madrid assumeix les tasques que fins ara havien desenvolupat fins a tres consellers de la Generalitat.

Per tant, Duran i Lleida es converteix en el 13è conseller del govern, malgrat la insistència d’Artur Mas a vendre una suposada reducció de la seva estructura. És per això que, a partir d’ara, i com a membre de facto del govern català, hauria de poder ser controlat i interpel·lat pel Parlament de Catalunya. En cas contrari, la conseqüència evident de tot plegat és que CiU, una vegada més, haurà confós el govern amb el partit.

 

Vicepresidents a l’ombra

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha presentat la nova estructura del govern català sota la imatge de compromís de reducció de despesa pública, però hi ha elements significatius que no ha volgut publicitar tant. Entre ells, com apuntàvem des d’aquí fa uns dies, el buidat de contingut i de responsabilitat que la nova jerarquia institucional ha infligit a la figura de la Vicepresidència.

Amb l’afany per dotar a la Presidència de la Generalitat d’una nova dimensió, s’estaria incomplint, per exemple, l’article 15 de la llei 13/2008 del Govern,  referent a la vicepresidència, que estableix que “corresponen al vicepresident o vicepresidenta, ultra les funcions pròpies de direcció del departament del qual sigui titular, les atribucions que les lletres b, c, d, e i f de l’article 14.3 confereixen al conseller primer o consellera primera”. Entre aquestes atribucions que la norma preveu hi ha, per un cantó, la presidència del Consell Tècnic, que efectivament ha estat assignada a la Vicepresidenta Joana Ortega, però també “coordinar i supervisar l’activitat de les delegacions territorials del Govern”, que a l’inrevés del que diu la llei, el decret d’estructura del Govern i el decret d’estructura de la Presidència assignen al President. Un aspecte, doncs, que queda subjecte a una eventual impugnació, llevat que el Govern proposi en el primer Ple del Parlament una modificació puntual de la llei 13/2008, deixant en evidència que ha proposat una norma que anava més enllà del que l’ordenament en vigor li permetia.

La conseqüència d’aquest moviment és, sens dubte, el reforçament encara més de la figura de la Presidència. Mentre que la perjudicada per la reestructuració de l’administració catalana ha estat sens dubte la vicepresidenta Joana Ortega, no és menys evident el creixent poder que adquiriran els nous secretaris generals de la Presidència i del Govern, Francesc Homs i Germà Gordó respectivament, a qui ja es pot anomenar “vicepresidents a l’ombra”.

 

Al marge de la llei

Segons el decret d’àmbits que atribueix funcions a cadascun dels 12 departaments de la Generalitat, la vicepresidència, tan criticada i qüestionada en el seu moment per CiU, ha estat, a més, buidada de totes les competències sectorials que tenia el departament que dirigia Carod-Rovira per atribuir-les a Presidència, com és el cas d’esports, acció exterior o cooperació al desenvolupament, o a d’altres departaments, com política lingüística, que passa a Cultura.

La vicepresidència fins i tot ha estat buidada d’alguna funció essencial que la llei de la Presidència (i, per tant, per llei) atribueix necessàriament a la vicepresidència: l’exemple més vistós són les delegacions del govern.